divendres, 20 de juny de 2008

Ciutadans equivocats i pensament únic

Fa un parell d'anys, un amic meu em deia que a Catalunya calia recolzar el PP perque la resta era "el partido único". Eren temps de debats per l'Estatut i aquest bon home, abans comunista, pensava que l'únic "diferent", potser contestari o antisistema, en el panorama català era la dreta espanyolista. Sense entrar en el fons -i la miopia- d'aquella valoració, això em recorda el sí real pensament únic al si de la Unió Europea.

La Unió Europea, les seves reformes, però també les seves polítiques, pretenen ésser neutres, malgrat que mai ho són. Així, la directiva per les 65 hores setmanals de treball o la nova política contra els il.legals, recolzades per les dretes i les esquerres -al menys els principals partits que hi són als respectius governs, inclosos PSOE i PSC- no són naturals o inqüestionables. A més a més impliquen una postura de suposada defensa dels interessos propis, que s'entenen, però no els dels altres -Solana ha dit que la reacció de Chávez ha estat excessiva, què hauria dit si el govern veneçolà hagués dictat una llei similar contra els ciutadans comunitaris?



Ara, segons polítics i analistes, que gairebé sempre son "europeistes", Irlanda i la decisió dels seus ciutadans són un problema que s'ha de resoldre. O el govern irlandès o els caps de govern comunitari han de trobar com "corregir" la voluntat democràtica dels irlandesos. I el gran argument és que els referèndums no són del tot democràtics perque es vota per moltes raons, moltes d'elles "nacionals", que NO tenen res a veure amb el que es planteja a la pregunta. Uns voten contra el govern propi, altres per qüestions d'interès personal o ideologia. L'argument és totalment impressentable i acaba convertint-hi la llunyana direcció europea en una elit il.luminació, generosa i benintencionada que no pot ser qüestionada pels electors ignorants. Els principis darrera d'aquestes "valoracions" polítiques i periodístiques són una mostra del perillós pensament únic europeista, però, així mateix, obliden fets més que evidents: la política agrària comuna, l'atac contra la neutralitat d'un país o les normatives sobre jornada laboral o immigració SÍ afecten als ciutadans i tenen tot el dret, ni que només sigui per això, d'opinar i rebutjar allò que se'ls hi proposa.